QUE SON ELS MINISTRILS?
Ministril, també anomenat ministrer, fou inicialment sinònim de joglar, es a dir, fou un músic dedicat quasi per per complet a la interpretació, ja que el compositor de les peces era el trobador.
Segons el diccionari Alcover-Moll un ministril o ministrer era l'executant o sonador d'un instrument musical.
Al "Vocabulari català de Música" s'explica que la significació de la paraula ministril aná reduint-se fins arribar a designar exclusivament els sonadors d'instruments de buf de fusta. Aquests son, precisament els que trobam a Mallorca, sonant tant per l'Ajuntament de Palma, com, històricament, formant part del seguici d'honor del Gran i General Consell.
D'ON VE AIXÓ DELS MINISTRILS?
Podem dir que els ministrils provenen de l'evolució dels joglars medievals. Després de moltes vicissituts resulten una pervivència dels antics "jocularis".
La desaparició del nom del joglar pel de ministrer o ministril ja s'havia iniciat a França a final del segle XII. La figura del joglar havia caigut en desgràcia i el seu nom en desús. La decadència dels joglars, pròpia de la desaparició trobadoresca, dona pas a Catalunya a l'entrada dels ministrers els quals a la segona meitat del segle XVI substitueixen per complet als joglars.
A Mallorca encara trobam joglars en ple segle XVI. En aquell mateix segle començam a sentir parlar de ministrils. Molt possiblement aquí el canvi degué esser afavorit per la prohibició per àrt dels bisbes que els joglars no actuessin dins les esglésies.
La primera referèrencia que tenim a Mallorca és la de 1505, quan Joan Mestre consta com a ministril de l'infant Ferran. En aquell temps la paraula ministril també era sinònim d'instrumentista musical.
Cent anys després trobam que el bisbe Diego de Arnedo, a Felanitx, prohibeix llogar "bucinas seu trompetas vulgo jutglas" amb els doblers de les confraries. L'any següent trobam semblant prohibició a la visita pastoral efectuada a Sóller o una altra a Campanet, "que les confraries no gastin els diners en coses mundanes ni en trompes o joglars".
D'aquestes prohibicions, va néixer la proposta de crear un grup de ministrils, per part del Gran i General Consell, que sortís a les festes i celebracions cíviques i que fossin completament deslligats de l'església.
EL MINISTRILS DEL GRAN I GENERAL CONSELL
Al 1595 trobem la proposta feta al Gran i General Consell per a la creació d'un "joch de ministrils, los quals fossen obligats a servir TOTES LES FESTES, que es fan universals..." festes, es clar, promogudes per aquell antic òrgan de govern de Mallorca.
Aquest es el primer document que fa referència al mot MINISTRIL referit a un grup d'instrumentistes. Aquest fet afavoria la idea de assegurar el servei musical a les més importants cerimònies, tant cíviques com religioses, que patrocinava el Consell.
Aquell mateix any els jurats informaren al Gran i General Consell, de les converses mantingudes amb el bisbe i canonges de la Seu sobre la conveniència de disposar d'un grup de ministrils. Aquesta assemblea acordá concedir plena facultat als jurats i síndics clavaris per tal que fessin el més adient referent a la constitució de la colla i les seves obligacions entre les quals la més important era la d'assistir a les festes habituals del calendari cerimonial del Consell..
Els ministrils foren patrocinats pel Gran i General Consell fins la desaparició d'aquest. Va ser a rel de tal fet que passaren a mans municipals.